Back سيمون فايل Arabic سيمون فايل ARZ Simone Weil AVK Сімона Вейль (філосаф) Byelorussian Сымона Вэйль (філёзафка) BE-X-OLD Симон Вейл Bulgarian Simone Weil Breton سیمۆن ڤێی CKB Simone Weilová Czech Simone Weil Welsh
.png)
Simone Weil (París, 3 de febrer de 1909 - Ashford, 24 d'agost de 1943) fou una filòsofa, humanista, escriptora i activista política francesa.[1][2]
De personalitat complexa, fou considerada l'única filòsofa a haver viscut clarament la «condició obrera». De pares jueus no religiosos, s'adhereix a l'anarcosindicalisme i es converteix al cristianisme. Tot i que mai no va batejar-se, va viure una vida marcada per l'espiritualitat, i fou reconeguda com una mística cristiana.[3] També fou una excel·lent hel·lenista, comentarista de Plató, de grans textos literaris d'autors grecs (filosòfics i religiosos) i d'escriptures sagrades hinduistes. Els seus escrits, on la raó es barreja amb les intuïcions religioses i els elements científics i polítics, malgrat l'aparent caràcter dispar, formen un tot amb unitat i coherència.[4]
La seva ideologia, que es caracteritza per un constant aprofundiment, sense canvis de direcció, és la recerca per amor de la veritat, filosòficament reconeguda com una i universal, i que ella defineix com la necessitat més sagrada de l'ànima humana.[5]
Morí en un sanatori anglès, de tuberculosi, el mes d'agost de 1943, amb 34 anys. Era germana del matemàtic André Weil.
- ↑ Redeker, Robert. Simone Weil l'incandescente (en francès). Marianne, 2012.
- ↑ «Simone Weil | enciclopedia.cat». [Consulta: 17 desembre 2023].
- ↑ Wahl, Élodie «J’ai eu faim, et vouz m’avez nourii..., / Faim, assistence et charité / Charité, agapè». Terrain, Setembre 2008.
- ↑ Vetö, Miklos. La métaphysique religeuse de Simone Weil (en llengua francesa). L'Harmattan, 1971, p. 204.
- ↑ Weil, Simone. Oeuvres complètes, premiers écrits philosophiques (en llengua francesa). Gallimard, 1988, p. 456.
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search